Ram Hotchandani de Rellotgeria Dany

Trenta-quatrena entrevista de la campanya «La gent de Dalt«, aquesta vegada entrevistem a Ram Hotchandani de Rellotgeria Dany.

Un home que el primer que fa cada matí quan s’aixeca és riure, creu que encara que hi hagin problemes, l’humor és la millor arma per afrontar-los.

Es va criar a la botiga des que va néixer i porta des dels 11 anys darrere d’un taulell. 41 anys d’experiència en els quals ha conegut a moltes persones i ha creat un
vincle familiar amb els seus clients.

Coneix-lo una mica més amb aquesta entrevista

La Gent de Dalt Rellotgeria Dany

Com et descriuries?
No crec que descriure’s un mateix sigui realista. Només puc dir-te que cada dia al matí quan m’aixeco, el primer que faig és riure, sempre em veuràs amb un somriure, encara que hagin problemes. Sense humor no pots afrontar res.

 

En quin moment de la teva vida vas decidir obrir un negoci propi?
Porto des dels 11 anys darrere d’un taulell. Vaig començar amb el meu pare a Tossa de Mar, en una de les botigues que teníem, en la vorera, amb un taulell ple de rellotges, i expositors de postals, ulleres de sol, articles de platja…

Al llarg dels meus anys, al costat del meu pare, vam arribar a les 29 botigues obertes al mateix temps per tota Catalunya. Negocis de tota mena, basars, joieries, rellotgeries, cafeteries, articles de pell, roba, sabateries, pastisseries i a més, sent importadors i majoristes en electrònica i rellotgeria.

Em vaig criar a la botiga des que vaig néixer, així que el biberó i la botiga formen part del meu creixement.

 

Tornaries a prendre la mateixa decisió?
Per descomptat, conec molt bé el que és estar darrere del taulell, he muntat i desmuntat negocis en mesos, simplement per provar, era com un hobby per a mi. També eren uns altres temps, ara no ho faria.

I encara quan hi ha problemes, sempre aprens i això no t’ha de donar per vençut , és qüestió mental i espiritual.

 

Perquè Granollers?
Això li hauríem de preguntar al meu pare, vam obrir a la Plaça Lluis Perpinyà l’any 1977, jo tènia 7 anys. Fins a dia d’avui que ens hem canviat al carrer Joan Prim 26.

 

Perquè a la zona de Comerç de Dalt?
És una de les preguntes que em fa tothom, com és que del centre i zona per als vianants, et vas a un carrer més amunt i a més no per als vianants.

Tinc moltíssima experiència en els negocis, i t’ho explicaré breument.

Amb els estudis de mercat rares vegades t’equivoques. Quan van anunciar que el centre de Granollers seria per als vianants jo em vaig oposar, la raó és la següent:

En la zona per als vianants has de venir expressament, només et veuen els vianants.

Avui dia el ventall d’opcions a l’hora de comprar és molt ampli, i un busca la facilitat de la compra. Si compres alguna cosa que pots evitar l’aparcar pagant, no vas a la zona per als vianants, vas a un centre comercial que és gratis o vas a alguna botiga que tingui un buit per a deixar el cotxe un moment, com en càrrega i descàrrega per fer la teva gestió ràpidament.

Aquí en Joan Prim, la venda ràpida m’ha augmentat en un percentatge el qual no esperava. I no només et veuen els vianants, sinó que també els conductors.

 

Com valores el vincle amb el client?
El vincle que existeix amb els clients és familiar, amigable. Tingues en compte que tinc clients de fa 40 anys…. Amb això t’ho dic tot.

 

Quina reacció et satisfà més dels teus clients?
La confiança que han dipositat durant tants anys. Tinc clients de la meva edat que em van comprar des de les primeres videoconsoles, el seu primer walkman, el seu primer equip de música per al cotxe… 41 anys donen per a conèixer moltes persones i les seves vides.

 

Com ha canviat el teu entorn de quan vas obrir el teu negoci a ara?
MOLTÍSSIM, no té res que veure, eren uns altres temps, no hi havia zona per als vianants, aparcaves damunt de la vorera i baixaves a comprar. Es comprava molt per capritx, sense mirar preu. Avui es compra per necessitat i vigilant quant es gasta.

 

Quan penses en com et vols mostrar al públic, que t’agradaria que et veiessin de tu?
Crec que després de 41 anys, els clients són ja com de la família, i espero que em vegin de la mateixa manera, que és el que percebo.

 

Creus que la “atenció al client” s’ha substituït per les compres online i grans superfícies?
L’atenció al client mai desapareixerà, la qual cosa si es cobrarà mes cara, m’explico: moltes persones compren per Internet, en aquest cas rellotges, que és el meu camp. Que ocorre? Que per a poder portar-ho cal fer treball de rellotger en la corretja, online no t’ho fan, per tant, aquí estem nosaltres “l’atenció al client” però cobrant el treball, que si compressin aquí no cobraríem.

 

Quins han estat els majors obstacles que has tingut de superar per arribar a consolidar el teu negoci?
La veritat que en començar en aquells anys, ser pocs comerciants i cadascun completament diferent l’un de l’altre i sense gairebé competència, obstacles pocs, tampoc hi havia la crisi d’ara. Però ara? Et trenques el cap per a saber que article vendre, està tot molt massificat i la competència és feroç, i ja no parlo d’Internet.

 

Què creus que la gent no sap dels comerciants?
Que treballem més de 40 hores a la setmana…jajaja

 

Què li diries a un nou emprenedor?
És molt fàcil dir-li que s’arrisqui, els diners no és meu, ja,ja,ja.

Tal com estan les coses ha d’apostar per la innovació, decoració i servei.

Però és realment molt complicat en tots els segments. Guanyar diners és molt molt difícil, però perdre-ho és com obrir l’aixeta i veure com l’aigua es va per l’embornal, molt molt ràpid.

Ha d’assessorar-se, no amb gràfics o persones que li donin dades en paper, més aviat assessorar-se de gent que ha portat més practica que números en paper. És com conduir un cotxe, no és el mateix el codi de circulació que conduir un cotxe.

Són temps que millor no arriscar-se i sobretot, mai, mai agafar crèdits de banc…. Com més lluny dels bancs, millor, i t’ho dic per experiència.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *