Sergi Barragán del Col·legi Estel

Vint-i setena entrevista de la campanya “La gent de Dalt“, aquesta vegada entrevistem a Sergi Barragán del Col·legi Estel.

Un home empàtic, amb un carácter suau i sensible. Un somiador apassionat amb molt entussiasme en tot allò que realitza.

Coneix-lo una mica més amb aquesta entrevista.

 Sergi Barragán del Col·legi Estel de Granollers

Com et descriuries?
La veritat és que és una mica complicat definir-se a un mateix. En aquest sentit, quan he parlat amb gent que viu o que ha compartit diferents espais amb mi, que són els qui potser tenen millor una visió real de mi mateix, i els hi he demanat quins aspectes destacarien de la meva personalitat, sempre han sortit trets com la sensibilitat, emocionalitat, empatia…

En quin moment de la teva vida vas decidir obrir un negoci propi?
L’Estel va ser fundat fa ara 47 anys per la seva titular Josefa Codina i Masnou. Jo vaig arribar al centre una mica per casualitat, ara fa 11 anys, amb l’objectiu de començar una nova etapa professional dins del món de l’educació. Vaig trobar-me amb un equip de professors i de personal administratiu molt consolidat, molt compromès, que treballava amb molt d’entusiasme i amb moltes ganes d’innovar, però que a parer meu estava poc obert al barri, a la ciutat, i que aquella feina que feien no era tramesa ni compartida fora del nostre edifici. Vaig proposar-me fer de L’Estel una escola més oberta, intentant en tot moment treballar en xarxa amb altres centres de la ciutat, entitats, organitzacions, professionals … I implicant també a les famílies i alumnes del nostre centre en aquest procés de renovació. I així va ser com des de fa ara 7 anys vaig rebre la proposta per part de la Direcció General del centre, Mª Elena Armengou, de portar la Direcció Pedagògica de l’Estel. Així doncs, per mi no és cap negoci ni vaig ser el creador d’aquesta escola, però tot i això la sento molt meva.

Tornaries a prendre la mateixa decisió?
Sempre que prens una decisió pot ser o no encertada, de vegades cal valorar els pros i contres, però en aquest cas va ser una bona decisió. Al principi tenia molts neguits, era i és una tasca molt complicada. Nosaltres no tenim clients, treballem amb nens i nenes que es fan adolescents, i necessitem el suport de les seves famílies. L’objectiu de l’escola és que aprenguin, però a més a més que ho facin feliços i vinguin contents cada matí i això no sempre resulta tan fàcil. Tot i això, personalment, he crescut molt com a persona i he après molt de tots i cada un dels que formem part de la nostra comunitat educativa.

Perquè Granollers?
Perquè és una ciutat oberta, activa, on es dóna un gran impuls als serveis, a la cultura i a les entitats. Per això hi tenim el nostre espai.
Perquè a la zona de Comerç de Dalt?
Suposo que fa 47 anys aquesta zona era molt diferent de l’actual. Tot i això, no sé si ho van fer amb perspectiva de futur, però considero que va ser un encert per part de la fundadora, ja que avui dia ens trobem molt a prop del centre històric, pròxim a l’eix cultural de la ciutat i en un entorn comercial de barri on es potencien activitats durant tot l’any.

Com valores el vincle amb el client?
Com ja us deia abans, per a nosaltres, els mestres, i per la resta del personal que treballa a L’Estel, client no seria la paraula adequada. Els nens i nenes serien els receptors de la nostra tasca, de la nostra manera de fer, d’educar. Per nosaltres tenir i aconseguir que els nens aprenguin, experimentin, siguin autònoms i capaços de defensar-se en el món actual que els envolta és molt important. Han d’aprendre a ser crítics, responsables, solidaris, a sentir-se emocionalment satisfets, han d’aprendre a relacionar-se i aconseguir arribar a un nivell de competències bàsiques segons les particularitats de cada un d’ells. Cada alumne per a nosaltres és únic, diferent, amb necessitats particulars i vivències socials contraposades. No tothom ha d’aprendre de la mateixa manera ni se li pot avaluar de la mateixa manera. Les seves fites i els seus interessos són diferents. Però en tot aquest procés el nostre objectiu és un: Incentivar-los en l’esforç i la feina ben feta. D’altra banda, tenim a les famílies que també juguen un paper molt important en tot aquest procés i que volem implicar-les en tot moment . De vegades no sempre les coses surten com volem i és molt important que ells vegin i sentin que escola i família treballem de manera conjunta i en el mateix sentit. La nostra tasca necessita i es basa en la confiança de què les nostres decisions, encertades o no, sempre seran preses pel benestar de l’alumne. Sempre els hi dic a les famílies, si arriba un moment en el qual dubtes i perds la confiança en nosaltres, el vincle està trencat i és moment de valorar altres opcions.

Quina reacció et satisfà més dels teus clients?
Que participin en el nostre dia a dia, que vinguin i estiguin contents, que aprenguin, que confiïn en la nostra tasca i que quan surten d’aquí tornin a explicar-nos com els hi va i si ens troben a faltar. El mateix passa amb les famílies. Que vinguin a matricular-se altres famílies perquè han tingut o tenen coneguts que els han parlat bé de nosaltres és senyal que la nostra tasca pren sentit.

Com ha canviat el teu entorn de quan vas obrir el teu negoci a ara?

No sóc de Granollers i la veritat és què en els 11 anys que porto a L’Estel he vist canvis estructurals i importants al nostre entorn, com la modificació del Carrer Girona, amb l’ampliació de les voreres. Per altra banda a partir de la formació de l’Associació de Comerciants Comerç de Dalt, la zona ha anat adquirint progressivament més caire de barri on viuen i conviuen, veïns, comerciants, escoles bressol, L’Estel, …

Quan penses en com et vols mostrar al públic, que t’agradaria que veiessin de tu?
M’agradaria que veiessin una persona propera, familiar, de plena confiança, amb la que es pot parlar amb naturalitat i amb l’objectiu de construir junts una escola millor per als seus fills.

Creus que l’atenció al client» s’ha substituït per les compres online i grans superfícies?
En el nostre cas aquesta pregunta és difícil de concretar. El tracte directe i personalitzat marca la diferencia però, tot i com evoluciona la cosa, no descarto que en un determinat moment l’educació dels nens també es fes de manera virtual o online. Ja, ja, ja! No, parlant en serio, en el nostre àmbit també hi ha moltes coses que es poden fer online (entrega de notes, seguiment dels alumnes, informació referent a la dinàmica diària del centre,… ) però llavors es perd tot allò que té a veure amb el tracte directe, amb les emocions, amb les relacions interpersonals, … De moment només hem traslladat a les compres via Internet el tema de l’uniforme i la compra de llibres de text, a través de la consolidació del programa de reutilització de llibres.

Quins han estat els majors obstacles que has tingut de superar per arribar a consolidar el teu negoci?

Econòmicament no us puc dir gaire cosa, aquesta part depèn de la Direcció econòmica de L’Estel i de la seva titularitat. Des de el vessant pedagògica, que és la que jo gestiono, la part més difícil està a fer que els tres pilars importants de l’educació (docents, famílies i alumnat) conflueixin i treballin en la mateixa línia i que tots tres estiguin satisfets de la tasca que es fa de manera conjunta. No sempre les decisions que es prenen agraden a tothom, i cal una base de confiança per continuar fent passos cap endavant. De tota manera si estàs envoltat d’un equip que creu en tu i et fa de suport, i estableixes relacions properes amb les famílies per tenir el seu suport, tens molt de positiu per no defallir i continuar treballant fent dels obstacles noves oportunitats. Com diu l’escriptor Jorge Bucay, un dels meus favorits, els obstacles no estaven abans que arribessis, els obstacles ens els posem nosaltres mateixos. I alguna cosa de cert hi ha.

Què creus que la gent no sap dels comerciants?
Que a banda de l’horari que s’estableix de servei i d’atenció al públic, a darrera hi ha tot un seguit d’hores que no són visibles però sí imprescindibles per continuar innovant i creixent professionalment (formació, programació, organització, claustres, juntes d’avaluació i seguiment…). A banda, en el nostre cas hi ha tota un vessant emocional que ens lliga a cada un dels alumnes i que de vegades és complicat mantenir-se al marge de determinades situacions socials o familiars que no depenen de nosaltres i que no desapareixen quan es tanca l’escola.

Què li diries a un nou emprenedor?
Que és imprescindible creure en allò que es fa i que cal que prengui consciència de que la feina que desenvoluparà li agrada i li farà créixer com a persona. Ens trobem en un món en continu procés de canvi i cal estar preparat per assumir tot allò que no sempre estarà sota el nostre control. Cal sempre una actitud positiva, molta confiança en un mateix, estar disposat a ser creatiu per innovar, ser responsable i conscient de que de vegades caldrà assumir riscos i aprendre dels possibles errors. D’altra banda, tot això serà molt més fàcil i gratificant si t’envoltes d’un equip compromès i amb les mateixes il·lusions que les teves, que et recolzi i vulgui arribar als mateixos objectius que tu. Construir en equip és molt més satisfactori!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *