Estanis Prats de Tancaments Pra&Par

Vint-i-quatrena entrevista de la campanya “La gent de Dalt”, aquesta vegada entrevistem a Estanis Prats de Tancaments Pra&Par.

Un home independent i amb inquietuts, amb 25 anys d’experiència en la fusteria d’alumini. Sent passió per l’ofici, encara que tot que aixó no hagués estat posible sense el seu soci i l’equip de treball.

Creu que a qualsevol feina, si treballes amb ganes i il·lusió els obstacles es redueixen o fins i tot es tornen reptes.

Coneix-lo una mica més amb aquesta entrevista.

Com et descriuries?

Molt difícil descriure’s a un mateix amb virtuts i defectes, no és el que més agrada suposo però crec que si hi ha un adjectiu pot ser que em defineix una miqueta seria ‘cul inquiet’.

En quin moment de la teva vida vas decidir obrir un negoci propi?

El tema d’obrir un negoci suposo que ha estat una miqueta per la mateixa inèrcia de ser una persona bastant independent i amb inquietuds ja de ben jovenet, i la passió que sento per l’ofici(encara que tot això no hauria estat possible sense l’equip i el soci que tinc al costat des d’un inici).

Tornaries a prendre la mateixa decisió?

Imagino que si, tot i que amb l’experiència actual. Després de 15 anys davant el negoci i 25 dins el ram és fàcil dir-ho(la gràcia o la ingenuïtat va ser quan amb 27 anys i el soci amb 33 vàrem començar del no res, només amb unes caixes d’eines i amb l’experiència d’unes bones escoles).

Perquè Granollers?

Bueno, Granollers en primer lloc, perquè és on hem crescut personalment i professionalment és clar…(i crec que és un molt bon lloc pel Comerç).

Perquè la zona de Comerç de Dalt?

La zona del Comerç de Dalt una miqueta pel mateix, els comerços que ens envolten tant a títol de proximitat com industrials, l’accés i el tipus de client tan proper també la fan una zona molt maca…(també hi fa haver-se mogut des de petit).

Com valores el vincle amb el client?

El vincle amb client penso que és un vincle molt proper, de poble, fins i tot de vegades s’acaba creant una amistat…

Quina reacció et satisfà més dels teus clients?

La reacció que més em satisfà dels clients suposo que com a tothom, és quan et feliciten per la feina feta (això sempre dóna una miqueta més de sentit a la teva tasca).

Com ha canviat el teu entorn de quan vas obrir el teu negoci a ara

Com tot vas creixent i canviant, evolucionant constantment. L’entorn cada cop ens coneix més (amb tot el que comporta això, cada cop passes menys desapercebut), però ho fas encantat.

Quan penses en com et vols mostrar al públic, que t’agradaria que veiessin de tu?

Home m’agradaria que veiessin a part d’una persona molt propera, també molta professionalitat i veure que intentem satisfer a tothom(tot i que de vegades és complicat).

Creus que la “atenció al client” s’ha substituït per les compres online i grans superfícies?

Crec que en una part considerable si, tot i que amb matisos, però sí. Depèn el tipus de client i producte s’han decantat per la compra des de casa sense pressa amb una tablet o portàtil, informant-se sense cap filtre ni horari (La veritat és molt pràctic, tot i que potser s’ha perdut la venda de comerç en un tant per cent elevat). Però malgrat tot, ens hem d’anar adaptant als nous temps.

Quins han estat els majors obstacles que has tingut de superar per arribar a  consolidar el teu  negoci?

Els majors obstacles potser han estat el finançament inicial, encara que ràpid vàrem començar a treballar amb els nostres diners. Un altre ha estat també la competència en el sector, avui en dia has de mirar de diferenciar-te en algun aspecte (com en el servei, el producte, el tracte proper, l’experiència…). Però sincerament, quan ho fas amb il·lusió els obstacles es redueixen o fins i tot es tornen reptes.

Què creus que la gent no sap dels comerciants?

Els petits comerciants, el que més afecten són les hores de dedicació i la gestió interna com la comptabilitat. Crec que per un comerciant, seria molt fàcil dedicar-se tan sols a la venta (ja que té l’experiència suficient) amb un bon suport tècnic i més facilitats amb tota la resta de gestió.

Què li diries a un nou emprenedor?

Una frase que em varen dir a mi ja fa uns anys, i molt catalana per cert, ‘Qui no arrisca no pisca’.